diumenge, 19 de setembre del 2010

Segon aniversari de Xiruca i Forquilla. Verema infantil

El passat diumenge 19 de Setembre vàrem poder disfrutar del ja segon aniversari del nostre grup excursionista-gastronòmic. Per celebrar-ho varem organitzar el que anomenàrem "verema infantil". La trobada començà a quarts de deu del matí a Can Batlle, casa pairal de Cantallops que avui en dia és també la seu del Celler Vinyes dels Aspres. Amb la mainada provista d'estisores i eines per veremar, ens vàrem acostar a la vinya a on els vam fer collir les diferents varietats que hi ha plantades de manera experimental en una de les passades de la vinya. Després, amb el raïm collit tornàrem cap al celler a on el varen "pitxar" (trepitjar) els petits de la colla. D'aquesta manera, segurament la més primitiva, varen poder veure com s'obté el most a partir del qual es pot el.laborar el vi. En acabat, esmorzàrem pa amb tomata i embotits al mateix pati de Can Batlle, acompanyat tot amb alguns dels excel.lents vins de la casa, que varen enllaminir a més d'un dels presents. Per acabar de rematar el matí, en David ens féu una visita guiada al celler a on varem poder veure de primera mà tot el procés des que entra el raïm fins que en surt ja embotellat, passant pels diferents processos de vinificació i criança.



Varem gaudir d'un matí relaxat i relaxant, vam donar als petits un especial protagonisme, va fer un dia esplèndid, varem menjar i beure bé, i el més important: varem fer país!!! segurament no es pot demanar més. Bé, si, només una cosa: no ho digueu a ningú...

Per Molts Anys Xiruca i Forquilla!!!

Ens quedem amb les dues frases del dia, que no passaran a la posteritat, però que n'hem fet molta conya:

La primera: "aqui dalt som a la "rodalia" del Baix Empordà" (això és cosa del bisbalenc, que ens ha sortit integrista...)

La segona: "si us veieu molt "apurats", fins i tot podeu beure vi de Capmany..."


Des del grup Xiruca i Forquilla, agraïm la col.laboració del celler Vinyes dels Aspres de Cantallops, i l'especial interès d'en David en compartir la seva passió pel vi.

dijous, 2 de setembre del 2010

Gorges de Carançà (28/08/2010)

Introducció
Boscos, llacs de muntanya i cims agrestes, la vall pirinenca de Carançà està ben dotada d'atractius naturals, encara que el més gran de tots és el seu aïllament, defensat per baix per les gorges del riu, i per dalt per la cadena muntanyosa dels Pirineus Orientals amb cim que poden arribar als 2900 metres.L'accés pel riu s'ha forçat mitjançant cornises excavades a la roca, passarel·les i ponts penjants. El visitant recorre fàcilment aquest parc d'atraccions natural, on posa a prova el seu domini de la por a les alçades, mentre, sota els seus peus, el riu s'obre pas entre les parets de roca.És interessant fer aquest recorregut en el sentit de les agulles del Rellotge, perquè et permet veure les balconades a distància, que són més espectaculars, si és possible, que quan les recorres pròpiament.

Itinerari: Thuès (840 m) – Camí del Roc de la Madriéu (1.117 m) – Vora el riu (1.040 m) – Segon pont – Últim pont (1.110 m) – Primer pont – Resclosa (1.000 m) – Camí de les Cornises - Balcó de la Tet (980 m)– Thuès (840 m). Desnivell de 400 m. Distància 6,300 Km.

Amb un dia molt clar i una temperatura una mica fresca comencem La ruta que surt del aparcament situat al final del poble de Thués entre valls a la comarca del conflent: Uns metres abans del pont del tren groc ja ens trobem un rètol que ens indica que existeix un cert perill. Anem per el camí al costat del riu, trobem una cruïlla, nosaltres seguim recta, per el pont de la dreta assoliríem el camí de les cornises camí pel qual tornarem. El camí comença a pujar decididament tot fent ziga-zagues, a l’altre costat veiem el camí de les cornises (ruta de tornada), passem per sota una pedra (Roc de la Madríeu), seguim pujant fins un petit collet, a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el riu, lloc on aprofitem per realitzar un descans i on esmorzarem amb un ambient molt distès.


En el mateix lloc d’esmorzar, a la dreta el camí de tornada, anem cap a l’esquerra vora el riu, intercalant corriol, ponts i passeres laterals fins l’últim pont tot això amb disbauxa i mirant qui es mullarà el primer “eh, Xicu...”. Per referències el penúltim pont es fitxa, de pujada haurem travessat el riu fins a cinc vegades i de tornada set vegades, comptant els de l’arribada. Un cop arribat a l’últim pont, reculem per el mateix camí fins a la cruïlla per on hem baixat al riu i a on hem esmorzat, seguim recta travessem l’últim pont penjat i arribem a la resclosa. A partir d’ara seguirem paral·lel al conducte d’aigua fins al punt de baixada, de nosaltres i de l’aigua. Primer passem una passera lateral, el camí ha estat excavat a la roca, trobem un camí a la dreta que puja i mes tard una altre que baixa, nosaltres seguim rectes fins el Balcó de la Tet al damunt mateix del poble, a sota el riu Tet. Deixem el camí que planeja i comencem a baixar decididament fins el aparcament on tenim el cotxe.




Des de Thués entre Valls reculem fins arribar a Vilafranca del Conflent, lloc triat per picnicar amb el grup de forquilla; i després visita al poble medieval que val molt la pena i es considerat un dels bells pobles de França; us adjuntem un link http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org a on podreu trobar tots els pobles catalogats bells de França; com podreu apreciar en aquesta zona del Conflent en trobareu cinc (Vilafranche-de-Conflent, Eus, Evol, Mosset i Castelnou) a més hi heu d’afegir els Monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, així com també algunes coves com les Grans Canalettes i també Castells com el Ford Libéria a la mateixa Vilafranca del conflent; la qual cosa fa que sigui un bon reclam turístic.

Curiositat

Fent el camí de tornada per les cornises, vàrem trobar el següent niu.
Es tracta d'un Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) ocell de la família de les orenetes però a diferència d'aquestes, gens lligat als ambients humanitzats. Viu en ambients rupícoles i penya-segats des del nivell del mar fins més amunt dels 2000 metres. Força comú, a casa nostra el podem trobar per exemple al Castell de Requesens, a on també hi cria.