dijous, 14 de febrer del 2013

Paisatge de pedra seca (10/02/13)

La sortida proposada, és una agrupació de parts de dos recorreguts que podeu trobar dins el Parc Natural de Cap de Creus. Aquest itinerari és de dificultat mitjana a causa del desnivell del terreny per on transcorre. 

Iniciem el trajecte seguint el camí que surt de Palau-saverdera i que s’enfila muntanya amunt direcció Sant Onofre. Per arribar a l’ermita primer seguirem un tram per dins una carrerada, - una carrerada és un camí ramader. Aquestes servien per a conduir el bestiar a les parts altes per a que no pasturessin per les zones de conreu. Aquests camins són producte d’un sistema ramader arcaic i propis dels països de clima mediterrani. Les carrerades, eren i són públiques per al pas del ramat i cal buscar el seu origen en els pastors nòmades, però és als segles XV i XVI quan aconsegueixen l’esplendor. Moltes d’aquestes carrerades s’han anat perdent pel seu desús. En aquesta carrerada la qual passem s’està recuperant un tram gràcies a l’associació Via Pirena Alt Empordà - i després per vora de la riera, que no perdem mai de vista , per més endavant creuar-la sota la presència d’uns imponents castanyers. Un cop creuat el rierol anem caminant per un corriol estret que finalment dóna a la zona dels antics horts de l’ermita de Sant Onofre. Un cop arribats a l’ermita, aprofitem per esmorzar i gaudir d’un paisatge espectacular de la Badia de Roses i la Plana de l’Empordà.





L’ermita de Sant Onofre està situada a 400 m. d’altitud, a mitja vessant de la muntanya de Verdera, entre el poble de Palau i la impressionant presència del Castell de Sant Salvador de Verdera. L’ermita està documentada des de l’any 1362 però l’edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. 

Continuem la ruta direcció Mas Ventós per la pista forestal. Un cop a Mas Ventós trobem una àrea d’esbarjo a sota l’ombra dels pins. Aquest mas era punt de trobada dels vells camins de Pau, Palau i la Vall de Santa Creu.


A partir d’aquí descens cap a Pau tot iniciant una ruta megalítica, a poca distància del Puig de l’Home, a sobre un planell hi ha el sepulcre de corredor del Coll del bosc de la Margalla a 450 m. d’alçada. Només conserva dreta la llosa posterior i restes del túmul, sense coberta. S’hi ha trobat fragments de ceràmica, de vas campaniforme i un resquill de sílex. Ens desviem una mica del camí cap a la carretera en direcció Vilajuïga per un corriol, per visitar la cista del Puig Margall, o del Mas Margall, conserva tres lloses, una de les quals molt inclinada, i una de coberta. Situada a 420 m d’altitud, és al vessant sud-occidental del Puig Margall, prop de la divisòria amb el municipi del Port de la Selva, tot seguit i a pocs minuts ens trobem els dolmens de Vinyes Mortes I i II, de dimensions notables - El dolmen de les Vinyes Mortes I és una cista allargada que conserva sis pedres clavades i una de les que formaven la coberta i el dolmen de les Vinyes Mortes II, prop de l'anterior, ha estat considerat com a possible sepulcre de corredor - . Seguim el camí tot baixant per un corriol d’agradable recorregut, en el qual hi trobarem interessants barraques de pedra seca. Fins arribar a unes de les carrerades més importants de Parc Natural – El camí de Sant Pere de Rodes o de Creu Blanca, que era una important entrada ramadera a la serra de Rodes i a la Península del Cap de Creus – que ens fa arribar fins al poble de Pau.


Un cop finalitzada aquesta interessant excursió guiada pel company Xavier Laporta, ens preparem tota la colla per provar la Cuina de Tallafoc, que consisteix en una cuina que fomenta la producció local, però més concretament la que es fa a muntanya, que contribueix al manteniment i/o creació de zones tallafoc, bé amb les pastures (Vedella de l'Albera a Baussitges i Requesens, ovelles de Comes Tortes i Cabres de Mas Puignau, o a qualsevol altre lloc) o els cultius que es fan a muntanya, com són camps de conreu (oliveres, vinya i secà) o horta. Per altra banda bona part de la producció l’ha de produir Foresterra, a través dels joves en risc d’exclusió de l’escola que poden treure un sou real a partir de producció i aprendre un ofici. Des del grup Xiruca i Forquilla volem felicitar a tot l’equip del restaurant Cuina Tallafoc pel bon tracte rebut, i el bons àpats que ens van presentar. Des d’aquí FELICITATS.




Per veure més fotos cliqueu aquí.