dijous, 23 de gener del 2014

El suratell. Arbre monumental (19/01/2014)

Des de temps ancestrals els arbres han tingut un pes important en la cultura de moltes poblacions. Des dels inicis de la història el concepte d’arbre com a símbol de la vida a la terra s’ha utilitzat en molts àmbits diferents, en la ciència, la religió, la filosofia, la mitologia... Fins i tot ara ens sentim atrets pels arbres com per exemple, el faig de la pedra, el faig ajagut, el tell del Castell, etc...

Per tant els arbres sempre han estat importants ja sigui com a part fonamental del nostre paisatge o per la seva personalitat pròpia.

Per aquest motiu varem visitar uns d’aquests arbres monumentals.

EL SURATELL (Quercus suber).
Està situat a la muntanya de Sant Julià dins el massís de Les Salines, molt a prop del Mas Llong. Es necessiten com a mínim quatre persones adultes per abraçar-ne la soca i les branques són tan gruixudes com els troncs de les alzines dels voltants.
Les mesures aproximades donarien una alçada de gairebé 16 m. i un perímetre de més de 5 m. Actualment l’arbre es troba en un clar procés d’envelliment.


LA RUTA 
Sortim de la Jonquera a l’alçada del edifici de “La Caixa” direcció els Carols, seguirem el GR11 que va guanyant alçada fins arribar a l’encreuament que ens portaria cap a Sant Julià - abans però passarem pel Mas Llong que si alcem la vista cap a ponent podrem distingir amb alguna dificultat les branques més altes d’aquest arbre - . Cal estar atents doncs i prendre la bifurcació de l’esquerra, seguint la pista i procurant no arribar a un encreuament de camins. Just abans d’ aquest punt trobarem un petit corriol no senyalitzat, que ens farà arribar fins aquest Gran Arbre. Per tornar nosaltres continuàrem el camí fins arribar al encreuament anteriorment citat, que a la dreta que ens portaria al coll del Portell, si seguíssim recta baixaríem cap a Santa Eugènia d’Agullana i a l’esquerra, que és el camí triat que ens porta al Mas Gros i d’allà fins a La Jonquera – tot i abans d’arribar a la Vila i molt a prop del mas, varem passar per un búnquer amb sis boques d’entrada, algunes tapiades – suposem que estava destinat a dipòsit de municions –.

Una de les entrades del búnquer.
Curiositats: la pista del Mas Llong fins al coll del Portell va ser construïda durant la Guerra Gran amb l’objectiu d’assaltar el castell de Bellaguarda. Més tard va ser emprada pel contraban.

Arbres monumentals a Catalunya
A Catalunya la primera declaració es va fer l’any 1987. Ara tenim 220 arbres o grups, declarats o prevists de declarar, la qual cosa es tradueix en: 250 arbres monumentals individuals i 3 arbredes. Els arbres i arbredes monumentals són protegits i tutelats per la Generalitat de Catalunya. El manteniment i millora d’aquest patrimoni és responsabilitat de tothom. Quan visitem un arbre monumental, cal fer-ho amb una actitud respectuosa tant envers l’arbre com envers la gent i l’entorn.

Aquests arbres tenen un propietari que tant pot ser privat com públic. En general estan ubicats a zones rurals on l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament del bosc son el mitjà de vida de la gent. Hem d’ajudar a la conservació de l’arbres i de l’entorn: no embrutem amb deixalles, cal emportar-se-les. Que ningú s’adoni que hi hem passat!

Mas Gros
Alzina Surera
Normalment l'alzina surera té entre 5 i 15 metres d'alçada però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres; el diàmetre del tronc normalment és entre 0,5 i 2 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l'arbre. La majoria són superficials i, quan estan en contacte amb l'aire, produeixen una escorça de suro com la del tronc. El suro pot rebrotar tant de la soca com de l'arrel.

Les fulles de la surera, perennes, són verdes durant tot l'any . Poden restar a l'arbre entre un i tres anys. Són petites i dures i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la seva posició dins l'arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l'home.

La vida de les sureres pot estendre's durant 150 – 250 anys.

La fusta té una densitat elevada. S'empra, entre d'altres, a la torneria, a lesdrassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L'alzina surera és un dels pocs arbres capaç de rebrotar després d'un incendi gràcies a la seva escorça de suro que, actua com un aïllant tèrmic, impedeix que les altes temperatures n'afectin els teixits vitals.


Arbres catalogats
Agullana
Suro del Mas Perxers
El Fadrí
La Jonquera
El Suratell

Altres arbres de La Jonquera
El tell del castell
L’avet de la font rovellada
El xiprer del pantà
El cedre de Requesens
El Faig de la pedra o de Xalamí

Arbres de Cantallops
El suro de les tretes
El tell de la font del Clot de la Tina
El roure de Salou
El plataner del Mas Flequer