dijous, 29 de maig del 2014

Roc Colom i les Collades de Parmal (24/05/2014)

Primavera, temps per passejar per la natura, en aquesta ocasió, dia excel•lent per fer una bona caminada, tot i que aquest cop no érem molta colla. 
El punt de sortida era Les Pipes, d’allà ens dirigírem al llac i un cop passat, puja que pujaràs fins a les collades de Parmal, just a sobre de Roc Colom (901 m.). Per admirar un dels molts grans valors que tenim en el nostre patrimoni natural. Les vistes panoràmiques de la plana empordanesa amb tot el seu esplendor, que efectivament, va aconseguir que quedéssim en silenci, embadalits contemplant aquesta meravella. Com la passada vegada que varem pujar per aquest indret , no varem saber trobar la mina de Roc Colom. Aquesta mina s’extreia mineral de ferro. Està composada per una sola galeria d'uns 50-60 metres, explotada a finals de XIX, i actualment es troba amb molt mal estat. Hi ha el perill imminent de que s’ensorri, segons informacions alienes.

En aquesta ruta a mesura que ascendíem anàvem  admirant la gran varietat de vegetació que té. La vegetació de Requesens, en particular i la de l’Albera en general, presenta diverses peculiaritats que la fan molt interessant, donant-nos la possibilitat d’estudiar una vegetació corresponent a climes molt diferents en pocs quilometres de distancia, ja que passem del nivell del mar on trobem un clima mediterrani pur fins als 1.256 metres de Puig Neulós, on podríem dir que ens trobem amb un clima atlàntic, corresponent a zones subalpines.
Un altre factor que ens condiciona el tipus de vegetació que podem trobar és el terreny, trobar-nos amb granits, pissarres i esquists principalment – formats amb els grans plegaments que van crear els Pirineus -, els quals donen un terreny àcid.

A continuació us presentem aquesta varietat de vegetació. Les zones planes de casa nostra es troben cobertes per brolles on dominen estepes, brucs, ginestes i d’altres espècies arbustives. A mesura que anem pujant passem a trobar una Sureda amb molt de matoll. Al arribar a l’Anyet trobem una zona amb vegetació de ribera. Després a mesura que ens acostem a Requesens trobem una Sureda, però ja sense tant sotabosc. Per sobre d’aquí – punt de partida de la nostra excursió – fins a uns 650 metres trobem un alzinar i damunt d’aquest, fins a uns 850 metres un bosc caducifoli mixta, format per roures, acompanyats d’aurons i altres arbres caducifolis. Per sobres d’aquests trobem una fageda, amb un sotabosc de grèvol a la part més alta i un cop arribem a la carena trobem una pastura, formació condicionada per l’acció de la ramaderia.


Cal dir que aquests canvis de vegetació no són sobtats, si no que hi ha un pas gradual entre unes espècies i les altres. Així per exemple, entre la Sureda i l’alzinar trobem una zona d’ impàs amb alzines i suros i així amb cadascuna de les formacions.
Als votants del Castell de Requesens trobem una vegetació exòtica, que no correspondria a la zona. Això és degut a l’acció de l’home des de fa molts anys que han anat repoblant amb espècies per embellir la zona.
En resum, una excursió simplement fantàstica. La natura i nosaltres.

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.